Infància. És una construcció social que depèn del context cultural i històric del moment, de manera que no hi ha una concepció universal i estable sobre el temps que representa ser infant. En la societat en què vivim es concep com a infant tota persona d’entre els 0 i els 12 anys, aproximadament, edat en la que comença el període d’adolescència.
Als esplais, els infants són un pilar fonamental, juntament amb les monitores, monitors i les famílies. Apostem per situar els infants al centre de l’educació i acompanyar-los en el seu procés de creixement, tenint en compte i educant a favor dels valors de l’esplai. Concebem l’infant com a subjecte de drets, actiu i protagonista de la seva pròpia vida.
Convenció dels drets dels infants. El 20 de novembre de 1989, les Nacions Unides van aprovar la convenció sobre els drets dels infants com a complement de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Així, es va atorgar un protagonisme específic als infants, els ciutadans més vulnerables de la societat. Es tracta d’un document redactat en un moment historicosocial determinat i des d’una mirada eurocèntrica i adultocèntrica. S’excloïen, per tant, els desitjos i necessitats de molts dels infants del món i no es donava veu als infants en la demanda dels seus propis drets pel que és imprescindible fer-ne una revisió.
Malgrat tot, és un pas primordial en defensa dels drets dels infants, i és per això que Esplac denunciem tots aquells estats que no han ratificat aquest document o que no garanteixen el seu compliment.
Dia Universal dels Drets dels Infants. Encara que creiem que es tracta d’una causa a treballar en el dia a dia, Esplais Catalans apostem per reivindicar el 20 de novembre, el Dia Universal dels Drets dels Infants, realitzant diverses activitats des dels sectors geogràfics i els esplais per tal de reivindicar els drets dels infants de tot el món.
Educar en els Drets dels infants. Esplac eduquem sobre la base dels drets dels infants tal com descriu la missió de l’associació, drets recollits a la Convenció Universal dels Drets dels Infants de 1989. És per aquesta raó que defensem una pedagogia paidocèntrica en la que situem l’infant al centre de tota acció educativa, tal com defensaven Francesc Ferrer i Guàrdia o Paulo Freire, dos dels nostres referents pedagògics. Volem fer educació des del respecte i la cura per l’infant, potenciant la seva autonomia i garantint la seva plena participació.
Adultocentrisme. Discriminació basada en l’edat que afecta infants, joves i ancians. S’entén que la persona adulta té poder i l’exerceix sistemàticament amb les persones no adultes. Per exemple, menystenint la seva veu o controlant el seu accés a drets i béns.