Gestió de conflictes

Vivim en un context social en què les persones ens interrelacionem constantment, sigui bidireccionalment entre nosaltres o bé en grups més grans o més petits. Això passa en tots els àmbits de les nostres vides a cada moment. Per bé o per mal, els éssers humans tendim a ser gregaris malgrat que moltes de les dinàmiques capitalistes ens empenyen a l’individualisme. És més, la diversitat és vista com una amenaça i la por al fracàs aboca a les persones a competir per avançar.

En l’associacionisme apostem pel treball en equip i per la suma de les diferents persones per un projecte comú, fugint d’aquest individualisme competitiu. Ara bé, aquesta actitud i compromís conjunt no és exempt del conflicte, ja que és intrínsec en les relacions grupals. El treball en equip en l’associacionisme suposa l’establiment d’estructures orgàniques en les entitats, relacions personals i preses de decisions que impliquen conflicte. 

El conflicte el podem trobar en diferents contexts: quan hi ha desacord en les decisions preses; quan hi ha diferents nivells, ritmes de treball o implicació; quan dues personalitats xoquen i costa comunicar-se, quan es generen relacions de poder i s’abusa d’aquestes, etc.

Tenim el costum d’entendre el conflicte com quelcom negatiu i que cal erradicar o evitar i molt sovint aquesta actitud genera frustració, indignació o fa més gran el problema, ja que no volem encarar-lo i es va fent més complex. 

El conflicte és una situació recorrent a la nostra entitat, com en la majoria, i una mostra de salut d’aquesta. S’evidencia, per tant, la necessitat de l’entitat de donar resposta a situacions de conflicte i aprendre com treballar amb aquest. Per no generar dolor, cal aprendre a moure’s en ell i abordar-lo a temps iniciant processos que permetin abordar de cara aquelles mancances que es puguin donar, identificant-ne els diferents elements i generant espais en què vetlli pel benestar de les persones. 

El treball, les relacions grupals i, per tant, els conflictes són quotidians i en el marc de l’associacionisme i del treball en el lleure encara s’accentuen més.

Esplac entenem el conflicte com “dos posicionaments o rols en tensió, alhora que una oportunitat per enfortir relacions, conèixer les persones que conformen el grup i augmentar la cohesió” (Fil a l’Agulla, 2017). 

Concebem el conflicte com un procés d’aprenentatge i creixement i no pas com un fet aïllat. És per això que apostem per utilitzar la paraula “gestió” del conflicte en comptes d’altres com resolució, perquè entenem el conflicte com un procés a gestionar i sobre el que aprofundir sense haver de passar per la dicotomia “resolt” o” no resolt” sinó, més aviat, com una oportunitat de procés i canvi.

És per això que la gestió no només ha de limitar-se a la gestió un cop ja ha passat o estem en el conflicte, sinó en establir mecanismes de prevenció. Cal ser proactives i estar atentes en aquells aspectes que poden generar malestar al grup i posar les cures en el centre de la pràctica habitual.

Els conflictes a Esplac els podem trobar a diferents nivells, des dels conflictes entre infants d’un mateix grup de l’esplai a conflictes relacionats amb l’estructura o la presa de decisions de l’associació. És per això que des dels diferents espais i nivells de l’associació es té present aquesta realitat i es treballa per establir mecanismes que facilitin la seva gestió.

En una assemblea de monitores, com a grup humà que és, ens trobem amb conflictes que tenen la seva arrel en la comunicació, els lideratges, les relacions humanes, el relleu o la presa de decisions. A més, els conflictes i la seva gestió sovint apel·len a les emocions. Per això  cal tenir en compte les cures i parlar de la dimensió emocional d’allò que passa, de forma assertiva i conscient, vetllant així per la bona salut del grup.