Educació emocional

La societat occidental en què vivim és de caràcter racionalista. Es valoren molt la raó i els béns materials i sovint dipositem en aquests gran part del sentit de la nostra vida, mentre que les emocions han quedat relegades a un segon pla o, fins i tot, encara hi ha la creença que cal reprimir-les per fer-les desaparèixer.

De cara al desenvolupament integral d’infants i joves és de vital importància l’adquisició de competències emocionals. L’emoció és allò que ens mou i empeny “a viure” i actuar, a voler estar vius en interacció constant amb el món i amb nosaltres. És per això que des des dels primers anys de vida hauríem d’aprendre a identificar-les i gestionar-les. Per poder fer-ho és essencial observar-nos, mirar endins i entrenar-nos a connectar amb les nostres emocions, ja que aquestes es manifesten a través del cos i de les nostres accions. 

Per poder parlar d’educació emocional, primer hem de conèixer alguns conceptes bàsics com ara què és la intel·ligència emocional, les capacitats emocionals i diferenciar entre sentiment i emoció. 

Entenem per intel·ligència emocional “la capacitat per identificar les pròpies emocions i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre la complexitat de les emocions i regular-les de manera apropiada” (Rafael Bisquerra Alzina i Núria Pérez Escoda, 2012)

D’altra banda, les competències emocionals són “la capacitat per gestionar de manera adient un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius” (Rafael Bisquerra Alzina i Núria Pérez Escoda, 2012). Tal com explica Rafael Bisquerra, hi ha 5 dimensions bàsiques dins de les competències emocionals: cooperació, assertivitat, responsabilitat, empatia i autocontrol. Aquestes competències posen èmfasi en la interacció entre la persona i l’ambient, i com a conseqüència es fa de vital importància l’aprenentatge i el desenvolupament d’aquestes. 

La paraula emoció prové del llatí “emovere” que significa posar-se en moviment. Les emocions són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant successos inesperats que funcionen de manera automàtica, són impulsos per actuar. Cada emoció prepara a l’organisme per a una classe diferent de resposta. Cada persona experimenta una emoció de forma particular, depenent de les seves experiències anteriors, del seu aprenentatge i de la situació concreta (Dossier el bosc encantat). Anna Carpena  al 2018 diu que “les emocions són sempre presents, no existeix la no emoció, i les emocions acompanyem tota presa de decisió, tota construcció cognitiva, tot el raonament humà va acompanyat d’emocions”.

En canvi, el sentiment és la sensació conscient de les reaccions emocionals. Els sentiments impliquen un procés de reflexió sobre les emocions pròpies; els sentiments són més profunds que les emocions i perduren en el temps (Institut Obert de Catalunya).

Finalment, l’educació emocional és ‘el procés educatiu que té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals. És un procés que s’inicia des de la primera infància i està present al llarg de tota la vida’, tal com ens expliquen Rafael Bisquerra i Núria Pérez a “Importància i necessitat de l’educació emocional a la infància i l’adolescència” (Rafael Bisquerra Alzina i Núria Pérez Escoda, 2012).

Esplac, fruit dels processos de detecció de necessitats dels esplais, durant els últims cursos hem centrat esforços per treballar l’educació emocional fent formació, creant recursos i generant espais de debat.

Considerem primordial que els esplais disposin de nous recursos pedagògics i metodologies educatives per treballar les emocions amb els infants i adolescents, pel que vam crear un recurs: un recull de contes especialitzat. 

D’altra banda, es creu necessari que les monitores dels esplais participin en espais de debat i reflexió sobre la temàtica, pel que en algunes ocasions hem promogut jornades formatives entorn de l’educació emocional així com càpsules pels esplais i formacions als sectors. Creiem que una bona formació continuada és la base del treball als esplais. 

Els esplais d’Esplac treballem les emocions en el dia a dia, durant els dissabtes d’esplai, les assemblees de monitores i monitors, les excursions, els campaments, les rutes, les colònies, les reunions amb les famílies, etc. Aquesta transversalitat fa que la gestió emocional s’adapti a cada moment i espai. 

Als esplais de dissabtes fem des d’activitat per reconèixer i entendre d’on venen les nostres emocions, fins a valoracions sobre com ha anat la tarda, explicant com ens hem sentit a la resta de companyes i companys i a les monitores i monitors. Alguns esplais comencen les reunions de monitores fent rondes de valoració de l’estat emocional de cada una de les persones integrants i creen espais exclusius per treballar l’estat general de l’equip, les preocupacions i/o motivacions, entre d’altres. Amb les famílies busquem espais de confiança per compartir sensacions i així tenir una visió compartida del projecte per construir juntes noves accions. 

Durant els campaments, colònies i rutes és quan es pot fer un treball més profund, ja que la convivència reforça l’aprenentatge i el ventall d’emocions al llarg de cada dia és molt més ampli, fet que ajuda al treball de la gestió emocional.