Treball amb joves

L’adolescència és una etapa de la vida en la qual les relacions socials, l’amistat i l’amor, adquireixen gran importància. L’adolescent dirigeix l’atenció al mateix cos, i ha de descobrir noves formes de ser (estil de vida, de feina, de música, de vestir, etc.), que el satisfacin i siguin acceptables pels que l’envolten. Aquesta és una etapa sotmesa a processos de socialització i adaptació molt intensos, en recerca de quin paper tenen al món. És per aquesta raó que, sovint, preocupen més a les monitores i monitors dels esplais. La mateixa va acompanyada per canvis físics, canvis de centres on reben formació, canvis d’amistats, de dubtes, de confusió i d’emocions, etc. Per poder treballar adequadament amb els adolescents dels nostres esplais necessitem conèixer aquests processos.

L’adolescència també es caracteritza per ser un moment en què s’aconsegueix tenir més autonomia, un moment de dubtes sobre la mateixa identitat i, de vegades, de transgredir les normes establertes pels adults. Formar un sentit d’identitat consisteix en el fet que la o el jove sàpiga qui és, què és el que pensa, i què vol fer amb la seva vida. En aquest temps la persona s’adona de la seva individualitat única i es planteja com desenvolupar la seva personalitat.

En un context social adultocentric, l’adolescència esdevé un col·lectiu estigmatitzat i poc valorat. Per aquest motiu, la nostra tasca educativa vol acompanyar al jovent amb una mirada neta, sense prejudicis.

A més, per l’esplai, tenir un grup d’aquesta franja d’edat és imprescindible per garantir el futur del centre, atès que seran aquestes persones les que agafaran el relleu de l’esplai esdevenint monitores i monitors en un futur.

L’adolescència és una construcció social que depèn del context cultural i històric del moment, de manera que no hi ha una concepció universal i estable en el temps sobre què representa ser adolescent. La societat occidental concep que l’adolescència s’inicia al volant dels 12 anys i s’estén fins als 18.

Aquesta etapa es divideix en dues etapes més concretes repartides entre els 12 i 15 anys i entre els 15 i 18 anys. Durant la primera etapa hi ha una evolució personal i una crisi important davant la pubertat i el que suposa, tan físicament com psíquicament. La segona etapa és important per la consolidació de l’autonomia i la pràctica d’aquesta i l’exercici de responsabilitats a partir de l’aprenentatge competencial anterior.

Les persones adolescents estan sotmeses a uns processos de socialització i adaptació molt intensos en què es viu un període d’adaptació psicosocial als canvis i transicions d’infant a adult. A més, durant aquesta etapa també tenen lloc importants canvis físics.

Això suposa tres grans reptes:

• Construcció de la seva identitat: adquirir independència emocional i de vincle dels seus familiars i crear expectatives que s’enfronten al pensament del seu entorn més proper, o no.
• Desenvolupament de les capacitats intel·lectuals i cognitives: es desenvolupa el pensament abstracte i el pensament reflexiu.
• Desenvolupament social i emocional: establir amistat, consciència de la moralitat i cerca d’un rol dins de la societat.

Els esplais d’Esplac defensem que tot i el moment de canvis inherent a l’etapa de l’adolescència, és un moment vital de grans possibilitats, de molta energia i idees, i el que tenim clar les monitores i monitors d’aquests grups és que no volem deixar que es perdin. Però hem d’estar atentes perquè l’adolescent, sovint, pot percebre les indicacions i consells de les persones adultes que l’envolten com una amenaça, perquè sovint exigim que tinguin l’obediència d’un infant alhora que la responsabilitat d’una persona adulta.

L‘apoderament de l’adolescent i el desenvolupament del seu pensament crític són la base perquè puguin esdevenir persones lliures i segures d’elles mateixes.

A part del gran ventall d’activitats, jocs i dinàmiques que realitzem a l’esplai, també apostem pel treball per projectes, un procés participatiu que requereix l’aprenentatge de l’autogestió, el consens, l’aprenentatge des de l’acció, etc. Un exemple podria ser l’autogestió del mateix grup d’adolescents de la seva ruta o campaments de l’estiu, ja que és una manera estratègica de responsabilitzar al grup amb un objectiu comú motivador.

Cal tenir en compte que aquestes estratègies han d’estar adaptades a la realitat del grup d’adolescents, ja que, a vegades, comencem a demanar autogestió i responsabilitat sense abans haver treballat les competències necessàries.

Als esplais d’Esplac apostem pel treball amb el grup d’iguals (persones de la mateixa edat o similar), ja que aquest té un paper molt important en el desenvolupament de l’adolescent, esdevenint un espai bàsic en la creació de la seva pròpia identitat. És un ambient de gran influència per al seu creixement on l”acceptació o el rebuig per part del grup contribueixen a la formació de l’autoconcepte i el nivell d’autoestima. Per l’adolescent, el grup és l’escenari de proves i assajos, el lloc on es busca suport i solidaritat, i serveix de reforç als aspectes canviants del nostre jo.

La pertinença és una necessitat pròpia d’aquesta etapa en la qual es busca pertànyer a un grup i ser acceptat per les altres persones. Es fa imprescindible, per tant, que les monitores i monitors vetllin per la cohesió del grup aconseguint que es concebi a tothom com a necessari i important.

La relació entre les monitores i les adolescents de l’esplai a vegades és complexa perquè ha de ser una relació propera, flexible, amb complicitat i confiança, alhora que s’han d’establir uns límits clars. És molt important definir clarament quin rol tenen les monitores i monitors en aquests grups d’edat, ja que són un exemple d’adult però més proper a ells que els familiars i docents de les escoles i instituts.

La idea essencial que mou l’esplai és el desig de transformar la societat per tal de millorar-la. Una forma de fer-ho és animant a les i els adolescents a associar-se i esdevenir ciutadania activa i compromesa.